REVISTA DE HUMANIDADES Y CIENCIAS SOCIALES

Towards the Life that Belongs to them: Supported Apartments as a Vehicle for Community Inclusion of People with Intellectual Disabilities in Can Calopa

Authors

  • Laia Sans Alcalde Universitat de Barcelona
  • María Eugenia Montenegro Lizárraga Universitat de Barcelona
  • Kevin Adasme Jofré Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.58210/fprc3595

Keywords:

Supported Housing (PSAPLL), People with Intellectual Disabilities, Exclusion, Autonomy, Community Inclusion

Abstract

Supported housing is an essential resource for the community inclusion of individuals diagnosed with disabilities; however, there are limitations to access. Therefore, the objective of this research has been to analyze the impact that having access to a place in supported housing has on the community inclusion process of the Users of Can Calopa. The results show: (a) the importance of the process of acquiring skills and abilities that enable greater levels of autonomy and self-determination; (b) within supported housing, there is accelerated personal and social development, as it provides a context that facilitates the creation and maintenance of community bonds; and (c) community inclusion is not measured by the number of bonds created but by the ability to decide how many and how they are constructed.

References

Barbero, J. M. y Cortès, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Alianza Editorial.

Castel, R. (1995). Les pièges de l’exclusion. Lien social et Politiques, (34), 13-21.

Crespo, M. y Verdugo M.A. (2013). Planificación centrada en la persona: una nueva forma de trabajar en el ámbito de la discapacidad. En M.A. Verdugo y R.L. Schalock (Coords.), Discapacidad e inclusión. Manual para la docencia (pp. 135-154). Salamanca: Amarú Ediciones, Colección Psicología.

De la Cuesta, C. (12 diciembre 2013). Del texto a la subjetividad: cuestiones centrales en el análisis cualitativo de los datos. [Seminari Internacional d'Investigació Qualitativa Aplicada a les Ciències Socials (1r: 2013)]. Recuperat de https://www.ub.edu/ubtv/video/del-texto-a-la-subjetividad-cuestiones-centrales-en-el-analisis-cualitativo-de-los-datos.

Enríquez, Y. (2018) Discapacidad: una heurística para la condición humana. Revista Bioética 26 (2), pp.206-217. https://www.scielo.br/j/bioet/a/h4cRsJVxcQg4rDbbJt6RMCg/?format=pdf.

Generalitat de Catalunya Gencat. (29 febrero 2024). Eclipsamiento diagnóstico en discapacidad intelectual y del desarrollo. [Sitio web]. Recuperado de https://essencialsalut.gencat.cat/es/detalls/Article/eclipsament-diagnostic-discapacitat-intellectual-desenvolupament

Gorabide Asociación de Familias de Personas con Discapacidad Intelectual de Bizkaia. (17 mayo 2024). Discapacidad Intelectual en Cifras. [Sitio web]. Recuperado de https://gorabide.com/discapacidad-intelectual/en-cifras/

Ley 6/2022. De modificación del Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, para establecer y regular la accesibilidad cognitiva y sus condiciones de exigencia y aplicación”. 31 de marzo de 2022. BOE 78

Llena, A. Parcerisa, A. y Úcar, X. (2009). 10 ideas clave. La acción comunitaria. Editorial Graó.

L’Olivera. (2020). Can Calopa. https://olivera.org/es/visitanos/can-calopa-2/

Naciones Unidas, Asamblea General (1948). Declaración Universal de Derechos Humanos, Resolución 217 A (III). https://www.un.org/es/about-us/universal-declaration-of-human-rights

Naciones Unidas, Asamblea General (2007). Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad, Resolución 61/106. https://www.ohchr.org/es/instruments-mechanisms/instruments/convention-rights-persons-disabilities

Organización Mundial de la Salud (2011). Informe Mundial sobre la Discapacidad. https://bibliotecadigital.indh.cl/server/api/core/bitstreams/c04eaa9f-d77b-4c85-9743-1f2846c0bd66/content

Organización Mundial de la Salud (2023). Discapacidad. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/disability-and-health

RESOLUCIÓ DSO/1057/2022 [Departament de Drets Socials]. Per la qual s'inclou a l'Ordre TSF/218/2020, de 16 de desembre, per a la provisió dels serveis de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, l'annex que regula les condicions d'execució i els criteris de provisió per al servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar per a persones amb discapacitat intel·lectual, el servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar per a persones amb discapacitat física i el servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemática social derivada de malaltia mental, en règim de concert social. 9 d'abril de 2022. DOGC 8649.

Rodríguez, G., García E. y Gil, J. (1996). Aspectos básicos sobre el análisis de datos. Metodología de la investigación cualitativa. (pp.197-218) Ediciones Aljibe.

Sabariego, M., Massot, M. I. y Dorio, I. (2009). Métodos de investigación cualitativa. En R. Bisquerra (Ed.). Metodología de la investigación educativa (pp.293-328). La Muralla.

Sandín, M. P. (2003). Investigación cualitativa en educación fundamentos y tradiciones. McGraw-Hill.

Schalock, R. L. y Verdugo, M. A. (2007). El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos para personas con discapacidad intelectual. Siglo Cero, 38(4), 21-36.

Soler-Torramilans, J. y Laborda-Molla, C. (2023). Inclusión Comunitaria de Personas con Discapacidad Intelectual: El Rol de las/los Profesionales de Soporte Educativo. Revista Nacional e Internacional de Educación Inclusiva, 16(2), 52-77.

Subirats, J., Riba, C., Giménez, L., Obradors, A., Giménez, M., Queralt, D., Bottos, P. y Rapoport, A. (2004). Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea. Fundación la Caixa.

Úcar, X. (2012). La comunidad como elección: teoría y práctica de la acción comunitaria. En A. Zambrano y H. Berroteta (Eds.). Teoría y práctica de la Acción Comunitaria. Aportes desde la Psicología Comunitaria. (pp. 37-73). RiL editores.

Van Dijk, T. (1999). El análisis crítico del discurso. Anthropos Huellas del conocimiento, (186), 23-36.

Verdugo, M. A., Schalock, R. L., Arias, B., Gómez, L. E. y Jordán de Urríes, B. (2013). Calidad de Vida. En: Miguel A. Verdugo y

Robert L. Schalock (Coords.) Discapacidad e Inclusión. Manual para la docencia (pp. 443-461). Salamanca: Amarú.

Verdugo Alonso, M. Ángel, Schalock, R. L. y Gómez Sánchez, L. E. (2021). El modelo de calidad de vida y apoyos: la unión tras veinticinco años de caminos paralelos. Siglo Cero, 52(3), 9–28. https://doi.org/10.14201/scero2021523928

Wehmeyer, M.L. (2005): “Self-determination and individuals with severe disabilities: Re-examining meanings and misinterpretations”, Research and Practice for Persons with Severe Disabilities, 30 (3), 113-120.

Wehmeyer, M.L., Verdugo, M.A. y Vicente, E., (2013). Autodeterminación. En M.A. Verdugo y Schalock, R. L. (coords.),

Discapacidad e Inclusión. Manual para la Docencia (pp. 463-494) Salamanca: Amarú.

Published

31-03-2025

How to Cite

Sans Alcalde, Laia, María Eugenia Montenegro Lizárraga, and Kevin Adasme Jofré. 2025. “Towards the Life That Belongs to Them: Supported Apartments As a Vehicle for Community Inclusion of People With Intellectual Disabilities in Can Calopa”. Revista Inclusiones 12 (1):1-25. https://doi.org/10.58210/fprc3595.

Issue

Section

Artículos